La hipocondria és un
desordre neuròtic en el qual la persona pateix les ansietats, les preocupacions
i els pensaments obsessius per penar que té una malaltia especifica (exemple:
el càncer del còlon).
És a dir que els
hipocondríacs estan preocupats perquè tenen una forta malaltia, encara que els resultats
mèdics indiquin el contrari. Els hipocondríacs gasten molt de temps i diners
visitant doctors i fent-diversos exàmens que no els hi serveixen de res ja que
ells no pateixen cap malaltia. Les relacions entre aquests malalts i els
doctors i infermeres poden en molts casos ser conflictives; fins al punt en que
les metges els hi donin la raó i els hi diguin que si que pateixen la malaltia
que ells creuen patir.
Associat
a la hipocondria sol haver una por a la mort, al dolor, al sofriment, a la
debilitat o dependència d'altres.
El hipocondríac se sent molt incomprès, ningú és capaç de
detectar la seva malaltia. Com pensa, naturalment que necessita que trobin la
seva malaltia per poder solucionar-la no només es angoixa, sinó que també es
deprimeix creient que el que li passa no té solució. El hipocondríac pateix
molt, es creu malalt i té sensacions i l'únic que rep són paraules que li diuen
que no té res i que "tot és psicològic".
S’arriba a un diagnòstic quan s’assegura que no tenen cap
malaltia. Una vegada que s'ha descartat, si el pacient segueix amb preocupació
i dubtes sobre el seu estat de salut, s’estudia la possibilitat d'un trastorn
psicològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada