EL DRAGÓ

Nom científic: Tarentola Mauritanica.
És un rèptil petit, que fa uns 8-9 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg.
Té el cos aplanat. És de color marronos i grisos, amb taques blanquinoses.
Té el cos cobert d'una mena d'escates berrugoses que semblen espines.
La cua es pot desprende en cas de perill.
Caça petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i també aranyes.
La femella pon 1-2 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.
Al cap de quatre mesos neixen els petits dragonets.
Viu en zones rocoses, marges i parets de les cases velles.
Pren el sol a primera hora del matí i després s'amaga fins a la nit.
Li agrada estar-se quiet prop d'un focus de llum, on captura fàcilment les seves preses. És fàcil veure'l durant les nits de estiu prop dels fanals caçant insectes.
A la part inferior dels dits hi té una mena de làmines adhesives que li permeten agafar-se a les parets i caminar cap per avall.
Abans es pensava que entrava a les cases per menjar-se la roba, quan en realitat el que menja són les arnes (insectes nocturns).

 

L'ESCORPÍ D'AIGUA

Nom científic: Nepa cinerea.
És de color marró fosc. Té el cos pla, acabat en una mena de "cua", que s'anomena sifó terminal i l'utilitza per respirar. Té 2 ulls petits.
Fa uns 11-22 mm de llargada, sense el sifó.
Té les potes anteriors adaptades per capturar les preses.
Té les antenes amagades. Té ales però no vola.
S'alimenta d'insectes morts o dèbils.
Es reprodueix per ous.
Viu en basses i rierols d'aigües tranquil·les.
Es mou lentament caminant pel fons o entre la vegetació submergida, sempre a una distància que li permeti respirar mitjançant el sifó terminal. Si se'l molesta pot picar. A la nit és fàcil veure'l en zones d'aigua tranquil·la sense vegetació.
Hi ha molta variació entre les mides dels escorpins d'aigua; així podem veure exemplars que són petits (11 mm) i altres que arriben a fer el doble (22 mm).

L'ARBOÇ

Nom científic: Arbutus unedo.
Neix a la regio mediaterrània.
Arbre que pot arribar fins als 4-5 m d'alçada, tot i que generalment presenta forma arbustiva.
La seva escorça és vermellosa.
Les fulles tenen forma allargada i oval; fan 5-10 cm de longitud. Són de color verd lluent pel davant i verd més clar pel darrera. A l'hivern agafen tons vermellosos.
Floreix durant la tardor i l'hivern. Les flors són blanques i tenen els pètals soldats formant una mena de gerra; pengen en grups a la part superior de les branques.
El fruit (cirera d'arboç) és amb granets; primer és de color groc ataronjat i es va tornant vermell quan madura.
Conté moltes llavors petites.
El fruit triga un any en madurar; és comestible, tot i que no se'n pot abusar.
Es reprodueix per llavors.
Viu a la terra baixa i en zones de la muntanya mitjana.
Resisteix bé la sequera.
És cultivat com a planta ornamental de parcs i jardins.
La seva fusta s'utilitza per fer objectes tallats.

EL GINSESTÓ

Nom científic: Osyris alba.
Es un arbust que creix a la zona mediterrània.
Arbust fa al voltant de 0'4-1 m d'alçada.
Les tiges són verdes, amb angles marcats i molt ramificades.
Les fulles són senceres i fan 2-3 cm de llargada per 0'5 cm d'amplada.
Floreix durant els mesos de maig-juliol.
Les flors són petites, grogoses, oloroses i estan obertes en 3 lòbuls.
El fruit és rodó i fa uns 3-7 mm.
Té 3 fulles petites que creixen a la base.
Primer és verd i quan madura és vermell brillant.
Es reprodueix per llavors.
Viu a la terra baixa. Conviu amb el garric i amb l'alzina; també es troba dins de la vegetació de ribera.
Encara que sembla una ginesta per la forma de la planta, no hi té cap relació.

AXOLOT

Sembla un capgròs gegant, a primera vista. Però el Axolot presenta unes característiques bastant peculiars: és una salamandra allargada, cap gran i ulls petits. S'assembla a les granotes en tant que presenta una llengua allargada, i utilitza les brànquies laterals del coll per respirar, deixant sortir per les brànquies en moviment l'aigua que pren per la boca. Malgrat això, el axolot puja ocasionalment a la superfície per agafar aire. És una espècie de Mèxic, om estan amb perill d’extinció.

És un amfibi carnívor menja petits crustacis, larves d'insectes, cucs, llimacs, cargols, cucs, capgrossos i algun peix.

És un animal capaç de regenerar algunes parts del seu cos en cas de pèrdua (li passa amb les extremitats). Aquesta capacitat l’ha posat en perill l'extinció, a causa de la seva explotació per a fins medicinals. S’ha utilitzat per a estudis de regulació de l'expressió genètica, embriologia, neurobiologia i regeneració

ALFÀBREGA

L'oli que contè a les fulles destrueix els bacteris i insectes. El suc de les fulles calma la bronquitis, la febres, els refredats, les inflamacions de coll i problemes digestius. Gràcies a la seva olor i sabor aromàtic tambè es far servi per cuinar. Contra flatulència i gasos, és antiespasmòdica. Una infusió de les fulles fresques i gotes de llimona calmen els dolors d'estómac i espasmes intestinals. La infusió de les seves fulles és diürètica, estimulant, digestiva i relaxant; el suc de les fulles amb mel d'abelles fa baixar la febre. El te d'alfàbrega fa produir més llet en les mares. El te fred és bo per problemes als ulls, tant si t'he l'apliques com si beguda. L'alfàbrega és el gran regulador del sistema nerviós.

El seu major ús està en la lluita contra la fatiga i la depressió, pel seu valor com a activador del sistema immune.

HIPOCONDRIA

 La hipocondria és un desordre neuròtic en el qual la persona pateix les ansietats, les preocupacions i els pensaments obsessius per penar que té una malaltia especifica (exemple: el càncer del còlon).

 És a dir que els hipocondríacs estan preocupats perquè tenen una forta malaltia, encara que els resultats mèdics indiquin el contrari. Els hipocondríacs gasten molt de temps i diners visitant doctors i fent-diversos exàmens que no els hi serveixen de res ja que ells no pateixen cap malaltia. Les relacions entre aquests malalts i els doctors i infermeres poden en molts casos ser conflictives; fins al punt en que les metges els hi donin la raó i els hi diguin que si que pateixen la malaltia que ells creuen patir.

 Associat a la hipocondria sol haver una por a la mort, al dolor, al sofriment, a la debilitat o dependència d'altres.

El hipocondríac se sent molt incomprès, ningú és capaç de detectar la seva malaltia. Com pensa, naturalment que necessita que trobin la seva malaltia per poder solucionar-la no només es angoixa, sinó que també es deprimeix creient que el que li passa no té solució. El hipocondríac pateix molt, es creu malalt i té sensacions i l'únic que rep són paraules que li diuen que no té res i que "tot és psicològic".

S’arriba a un diagnòstic quan s’assegura que no tenen cap malaltia. Una vegada que s'ha descartat, si el pacient segueix amb preocupació i dubtes sobre el seu estat de salut, s’estudia la possibilitat d'un trastorn psicològic.

TIGRE SIBERIÀ BLANC

Mesura entre 1.4 i 2.8 metres de llarg, amb una cua de 69 a 95 cm. Pesa entre 180 i 360 quilograms. És caracteritza per les seves ratlles molt ben definides. Té molta força a les cames i molta agilitat per córrer. El tigre es diferencia del lleó, lleopard i jaguar, per les ratlles.

És un animal que s'alimenta d'altres animals més petits, o sigui, és carnívor. Menja cérvols, bestiar boví (vaques), granotes, peixos o carronya.

La seva reproducció és vivípara. No depèn de les estacions. L’embaràs dura uns 104 dies. Maduren sexualment als 3 a 4 anys aproximadament. Pereix entre un o sis cadells, que estan al seu costat fins a que tenen dos anys.

Viuen de 15 a 20 anys.

És un animal preciós, però alhora molt temible, es molt fort i un expert per caçar animals, si se sent acorralat ataca amb molta rapidesa. Normalment esta solitari pel seu ambient boscós. És un caçador rodamón que, aprofitant totes les possibilitats d'estar amagat entre l'herba alta del bosc, s'aproxima a la seva presa per agredir-lo.

Viu en boscos l'est de Rússia, nord-est de la Xina i nord de Corea del Nord.

També viu a Àsia, en llocs freds.

Les selves càlides de l'Índia són considerades per gairebé tothom com l'imperi del tigre. Però aquest tigre és originari del nord de Sibèria. Els canvis climàtics del període glacial va tenir conseqüències, en primer lloc, els tigres que encara viuen es van adaptar al fred, encara que en petit nombre.

Aquest animal esta en perill d’extinció.